Santes pasqües, Pasqües Santes!

Ja han vingut els Reis i s'han acabat les Pasqües Santes de Nadal. Aquest any amb un batibull de sentiments contradictoris. Molt feliços perquè fer fi hem celebrat les festes amb la Txell. Feia molts anys, uns cinc anys, que en acabar les festes dèiem "l'any que ve ja estarà la Txell...", i l'any següent ho repetíem. Per això hem gaudit especialment d'aquests dies amb el somni fet realitat. I també per totes les coses maques que porta el Nadal: les trobades familiars, els menjars i el cava, la bogeria del Tió, la il·lusió amb els Reis... Les nenes s'ho han passat de conya!
Però també, com deia, hem tingut molts moments de profunda tristesa. Hem trobat molt a faltar l'Arnau, el nostre nebot i cosí. Molt. I és que són molts records fantàstics de tions, de regals, de migdiades al sofà (l'Arnau no perdonava mai el sofà), de rialles i bromes, de discussions i empentes amb son germà... I la Farners que se'l mirava embadalida... No tenir-lo a prop dol molt. Però he de confessar que al costat dels meus cunyats, admirables, l'absència de l'Arnau es dilueix perquè sents que està sempre amb ells, sempre al costat de la seva família. De debò que ho sents. I reconforta.

BON ANY 2012!!