dimarts, 27 de setembre de 2011

A punt per marxar, però falten 16 dies

Podríem marxar demà. Ja ho tenim tot clar, més o menys. Ahir al vespre vam tenir una reunió amb Transmes-Shui Viajes i les famílies que marxarem plegades cap a la Xina. Hi ha onze famílies que farem un itinerari igual o semblant. Algunes ens separarem a Beijing i ens retrobarem a Shanghai al cap d'una setmana. Nosaltres anirem a Nanchang amb set famílies més. Ahir a la reunió ens van explicar molts detalls, alguns que ja sabíem, però que va molt bé que te'ls recordin: peculiaritats dels tràmits, costums xinesos, menjar, maletes, canvi de moneda, guies, salut de les criatures, assegurances, hospitals, desplaçaments, visites turístiques, compres, consells diversos... El Roberto ens va transmetre molta tranquil·litat i confiança. Quan estàs amb aquesta ansietat, comences a donar voltes a un "problema" i ja no pots dormir. I quan un expert et diu quatre paraules, veus que no hi ha per tant.
Mentre no podem agafar l'avió, farem una volta per Nanchang:

dijous, 22 de setembre de 2011

Dues fotos

Amb l'assignació de la Txell ens van donar dues fotos i una altra de mida carnet, que de fet, és un retall d'una de les dues primeres fotos. Només dues imatges semblants, del mateix dia, al mateix lloc. No ens diuen la data de la foto i ho hem de deduir. Es fa difícil sense referències. L'informe mèdic que ens van donar és del 22 de juny, però si les fotos fossin de llavors, la Txell tindria dos mesos i mig. Crec que no pot ser.
Vaja, que vaig fer còpies de les dues fotos i les tinc per tot arreu: a la feina, a l'agenda, al rebedor, al despatx, a la tauleta de nit...
Em sé la Txell de memòria. Amb els dies la seva imatge és més expressiva i sembla que la veig créixer. Sé que quan ens trobem haurà canviat força, però estic convençuda que la reconeixerem de seguida.
Cada dia es fa més insuportable l'espera. Ja només queden 21 dies per agafar l'avió cap a Beijing. La Farners cada matí em recorda els dies que queden.
I tenim un munt de feina!

diumenge, 18 de setembre de 2011

dissabte, 17 de setembre de 2011

Yifeng

La Txell és de la mateixa província on va néixer la Farners, de Jiangxi. La Farners va néixer a Fuzhou i la Txell a Yifeng. Tenint en compte com és de gran la Xina, és sorprenent veure que els seus orígens són tan a prop. És cert que Jiangxi és una de les províncies amb més orfenats, al costat de Hunan, Guangdong, Fujian, etc. En aquest mapa estan marcats els orfenats de Jiangxi:
 Un cop més, trec informació del blog amic Con el corazón en China (moltes gràcies!):

El orfanato de Yifeng se encuentra en la ciudad de QiaoXi, condado de Yifeng, en la jurisdicción de Yichun. La ciudad está al oeste de Nanchang, la capital de la provincia de Jiangxi, a 2,5 horas por carretera.
El condado de Yifeng está situado al sur de la montaña Jiuling.
Se fundó durante los años 222 y 229 aC. Cuenta con más de 1780 años de historia.
La superficie total es de 1935 km cuadrados y tiene una población de 280.000 habitantes.
La temperatura promedio es de 17,1 grados y la precipitación anual de 1720.6 mm.
Se encuentra sólo a 13 kilometros de distancia de la vía férrea más cercana.
La superficie forestal representa un 64,6% de la zona del condado. El bambú es muy importante en esta zona. Hay 1.899 embalses, que sirven como reserva de agua.
Hay 76 tipos de minas en la zona (carbón, porcelana, arcilla, barro a granel, el oro, la plata...). Hay más de 20 principales puntos de interés y lugares históricos.
Este orfanato empezó las adopciones internacionales en 2004. Algunos de los niños del orfanato de Yifeng estan en familias de acogida y otros residen en el mismo orfanato.


Ens hauria agradat molt organitzar una escapada des de Nanchang fins a Fuzhou, per visitar el poble i la família d'acollida de la Farners, però tot fa pensar que seria massa complicat. Les distàncies a la Xina són llargues i difícils, i sobretot, anem amb tres criatures. No ens podem permetre afegir complicacions al viatge. Finalment hi hem renunciat. Quan les nenes siguin més grans ja hi tornarem! ;-)
Marxem el dia 13 d'octubre cap a Beijing (Pequín). El 16 agafem un vol intern fins a Nanchang. El 17 coneixerem la Txell i ja estarà amb nosaltres per sempre. Uf!... Ens quedarem a Nanchang fent tràmits i visites fins el dia 22, que agafarem un altre vol intern fins a Shanghai, ja que allà hi ha consolat espanyol. Estarem a Shanghai fins el dijous 27, que agafarem un avió fins a Barcelona! Déu n'hi do! Només pensar en el viatge ens ve vertígen. Tenim moltíssimes ganes! ... i també estem una mica "cagadets", normal.

dimarts, 13 de setembre de 2011

El gran dia: 17 d'octubre

Si tot va bé, el dilluns 17 d'octubre tindrem per fi la Txell LuDi amb nosaltres. Ens ha fet molta il·lusió saber-ho, perquè ja podem fer el compte enrere.
Aquesta darrera fase del procés adoptiu és la més dura. Costa d'explicar. Per fi hem rebut, després de gairebé sis anys, l'assignació, les dades i la foto de la nostra filla petita. Ja té cara, ja te ulls que et miren, ja sabem qui és. Ens sentim molt feliços per fi en veure que ha valgut la pena no defallir durant una espera tan llarga i amb tants canvis en les nostres vides. Han passat moltes coses en aquests sis anys. Ens sentim afortunats. I al mateix temps ho estem passant fatal.
Recordo les setmanes prèvies al viatge d'adopció de la Farners. Llavors estàvem nerviosos, amb moltes pors diverses, amb molta il·lusió, i sense l'angoixa d'ara. No m'ho esperava, però aquesta vegada és diferent: ara ja som pares, ara ja sabem què és no haver compartit els primers dies, setmanes, mesos, de la teva filla. Tot i que no és cap novetat, ja ho sabíem i forma part de l'adopció, costa molt aguantar el tipu sabent que ella és allà, sense saber que existim, en el seu món, sense les atencions d'una família, sense nosaltres. I encara falten 33 dies.
Tenim ja els hotels de Beijing (Pequín), Nanchang (Jiangxi) i Shanghai. Són estupendus! Quin luju! Les nenes han vist les fotos i es pensen que són els palaus de les princeses. Aviat tindrem més informació. Gràcies, ShuiViajes, per tots els detalls!


dilluns, 12 de setembre de 2011

El temps

El temps a la capital de Jiangxi, Nanchang:

El Temps a Nanchang

dissabte, 10 de setembre de 2011

Una foto històrica

Aquesta foto és del dia de l'assignació, quan vam presentar la Txell LuDi a les seves germanes. És una foto que ja té la categoria d'històrica per a nosaltres, d'aquelles que saps que t'estimaràs sempre.
És del dimarts. Queda tan lluny el dimarts! Només fa tres dies que tenim les fotos de la Txell i ja forma part de nosaltres. És increïble com pots arribar a estimar una persona de la qual només tens dues fotos i algunes dades, molt poqueta informació.
De tant mirar la seva foto, pren dimensió i sembla que puguis tocar-la, sembla que els seus ulls et parlin, que brillin de debò. Ja la veus movent-se, ja t'imagines agafant-la a coll, ja li sents la veueta...


 La Farners i la Fiona estan encantades. Elles volien una nena, normal. I mira que vam estar dies intentant que obrissin la ment, intentant "vendre'ls" el possible nen... que si serà molt divertit tenir un nen, que el podreu disfressar de fada (es petaven!), que anirem a veure'l jugar futbol... I elles volien una nena. Quan van saber que tenien una germaneta van botar d'alegria. I quan van veure-la es van entendrir molt. Oooooh, que mona! Quina boleta! Li podrem donar el bibi? La podré portar amb cotxet?... Així estem. Tot el dia en parlem. Dels canvis que hi haurà a casa, de com ens han d'ajudar, de la feina que donen els bebès... La Fiona, que és la que caurà del tron més alt, es va fent a la idea a base d'aquestes imaginacions. El fet que la Txell sigui tan petitona indubtablement és un avantatge per a l'adaptació de les nenes. Es farà més gradual, més natural.
Encara no sabem la data exacte del viatge, però serà a mitjan octubre, d'aquí un meset que s'augura llarguíssim. Sort que tenim moltíssima feina!

dijous, 8 de setembre de 2011

Cosetes de la Txell LuDi

La Txell LuDi està a l'orfenat social de Yifeng, de Jiangxi. Ens expliquen que fa una vida molt sana. Menja bé i dorm profundament, de la qual cosa ens n'alegrem moltíssim! Pren la llet, el puré de fruites, arròs... I fa dues becainetes curtes al dia.
Es veu que riu sorollosament, vaja, que és una mica lloca. No sé a qui s'assembla! ;-)
Li agrada la música, estar a l'aire lliure i és molt espavilada. Va seguint sempre la cuidadora amb la mirada. És una nena activa i que no descansa gaire. O sigui, que se'ns gira feina. Diuen que té un somriure fàcil i que és una mica impacient. Crec que ens ho passarem molt bé!
Des de l'orfenat ens diuen que cada dia està més bonica i que desitgen que tingui bona salut i que sigui molt feliç. Per nosaltres els dies es fan llargs, esperant poder anar a buscar-la.


dimarts, 6 de setembre de 2011

La Txell Lu Di


Vaig néixer el 6 d'abril del 2011 a Yifeng, a la província de Jiangxi. 
Avui faig els 5 mesets!
Tinc moltes ganes de conèixer les meves germanetes!
Els meus pares ja compten els minuts per venir a buscar-me.
Gràcies per fer-los costat!

dilluns, 5 de setembre de 2011

Demà serà el gran dia!

Per fi ens han trucat!
Demà anem a l'ICA a recollir l'expedient i veurem per primera vegada la carona del nostre fill o filla. És molt fort! He intentat treure una mica d'informació, si és nen o nena... i res de res. No ho poden dir per telèfon. Una noia encantadora m'ha dit, això sí, que tot està correcte, que és una criatura molt maca i sana. Aix!
Estem que no estem! Se m'acumulen nits d'insomni i la propera es presenta especialment llarga!
Tan bon punt tinguem la foto digitalitzada la penjarem aquí.

divendres, 2 de setembre de 2011

Un part molt llarg

Comença a fer una mica de vergonya. Sembla que estiguem donant la informació per entregues, com per fer-ho tot més emocionant. Però no, de debò que les coses vénen així.
Ahir ens van dir que avui divendres ens trucarien per citar-nos per dilluns. Aquest matí no m'he mogut de casa esperant la trucada amb certa serenor. Tot i que tenen el meu mòbil, he preferit no arriscar-me.
A mig matí m'assabento que hi ha hagut un incendi a l'ICA, el lloc on ahir mateix van rebre els expedients de les criatures i nostres. Em pensava que era una broma de molt mal gust, però de seguida he sabut que era veritat. A partir d'aquí han vingut unes hores molt angoixants, de taquicàrdia. He trucat a tots els telèfons que tinc de l'ICA i cap no funcionava, tots tenien aquella musiqueta de sirena. He trucat al departament de Benestar i Família i m'han confirmat l'incendi declarat a la matinada a l'edifici de l'ICA. No s'hi podia contactar per telèfon.
Només pensar que els expedients eren allà, que potser s'havien cremat... Això voldria dir que el nostre fill o filla encara hauria d'esperar més a estar amb nosaltres, fins que es refessin els papers...
Llavors he trucat a Transmes-ShuiViajes, l'agència que organitza el viatge d'adopció i s'han desplaçat fins l'edifici per comprovar-ne l'estat (gràcies, Roberto!). De seguida hem sabut que l'incendi no ha afectat els expedients i que a l'ICA continuen treballant, això sí, sense informàtica ni línia telefònica. Uf! Quin descans! Això vol dir que hi haurà retard en el lliurament dels expedients, però aquest, tenint en compte el que hauria pogut ser, és un mal menor.
Amb tot això, les famílies assignades que estem en contacte no hem parat d'enviar-nos correus, donant-nos informació i ànims. És fantàstic veure com famílies que no ens coneixem, però que estem vivint les mateixes circumstàncies, podem donar-nos tant de suport. Gràcies!
I a través d'aquesta comunicació ens hem assabentat que l'ICA ens trucarà dilluns per citar-nos dimarts. Hi ha 14 criatures, 7 nenes i 7 nens!! No sabem res més.
Quin part! per favor! Tinc el consol de saber per experiència que el dolor del part s'oblida; m'ha passat dues vegades, tant amb la Farners com amb la Fiona. Després, quan tens als braços la teva filla, oblides tot el que t'ha costat tenir-la. Però mentrestant...


dijous, 1 de setembre de 2011

Ninots

Ninot d'avui, dibuixat per la Fiona.
Aquesta tarda, després de dinar, el David ha fet dibuixar un ninot a les nenes. La Fiona ha fet una mena de patata amb potes, braços, orelles... Llavors hem agafat retalls de roba, botons, fill i agulla i ens hem posat a cosir. Vaja, l'artista és el David, que s'ha passat tota la tarda fent els patrons, retallant roba, fent puntades, posant el farcit...
Li ha quedat genial! La Fiona està encantada de veure el seu dibuix dimensionat!!
La imatge del David cosint és impactant. Mai de la vida m'ho hagués pogut imaginar. Tants anys junts i no coneixia el seu secret!
El dia que va fer el primer ninot jo creia que era un miratge. "Però, l'has cosit tu? De debò? Tu?", li preguntava. Va cosir-lo per a la Txell, però quan les nenes el van veure els va agradar tant que van dir que volien un per cadascuna. Així que el David va cosir-ne un altre. 
Avui l'hem ajudat entre totes, inclosa la meva sogra, que es mirava parpallejant el seu fill, agulla en mà. "Qui m'ho havia de dir..."
Ha estat una manera divertida de passar la tarda després de veure que avui no ens han trucat de l'ICA. Segur que ens truquen demà!

Priner Ninot
Segon Ninot

Practiquem una mica abans d'anar-hi