És del dimarts. Queda tan lluny el dimarts! Només fa tres dies que tenim les fotos de la Txell i ja forma part de nosaltres. És increïble com pots arribar a estimar una persona de la qual només tens dues fotos i algunes dades, molt poqueta informació.
De tant mirar la seva foto, pren dimensió i sembla que puguis tocar-la, sembla que els seus ulls et parlin, que brillin de debò. Ja la veus movent-se, ja t'imagines agafant-la a coll, ja li sents la veueta...
La Farners i la Fiona estan encantades. Elles volien una nena, normal. I mira que vam estar dies intentant que obrissin la ment, intentant "vendre'ls" el possible nen... que si serà molt divertit tenir un nen, que el podreu disfressar de fada (es petaven!), que anirem a veure'l jugar futbol... I elles volien una nena. Quan van saber que tenien una germaneta van botar d'alegria. I quan van veure-la es van entendrir molt. Oooooh, que mona! Quina boleta! Li podrem donar el bibi? La podré portar amb cotxet?... Així estem. Tot el dia en parlem. Dels canvis que hi haurà a casa, de com ens han d'ajudar, de la feina que donen els bebès... La Fiona, que és la que caurà del tron més alt, es va fent a la idea a base d'aquestes imaginacions. El fet que la Txell sigui tan petitona indubtablement és un avantatge per a l'adaptació de les nenes. Es farà més gradual, més natural.
Encara no sabem la data exacte del viatge, però serà a mitjan octubre, d'aquí un meset que s'augura llarguíssim. Sort que tenim moltíssima feina!
