MOLTES FELICITATS, TXELL!!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TXELL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TXELL. Mostrar tots els missatges
divendres, 6 d’abril del 2012
dimarts, 6 de març del 2012
Felicitats, Txell!
Avui la Txell ja té 11 mesos!
Felicitats!
 |
| Castell de guapes |
 |
| Cada dia més feliç. |
 |
| Tot el dia amunt i avall. |
 |
| Tinc pressa i vull córrer! |
dilluns, 13 de febrer del 2012
dijous, 2 de febrer del 2012
La Txell diu mama!
La Txell està fent grans progressos i dóna gust veure-la. Es mou per casa gatejant d'una manera estranya, amb un peu al davant i l'altre enrere... però funciona! Hem hagut de tornar a posar les tanques a les escales i hem de vigilar tot el que pot tocar... Està contentíssima de ser tan independent!
A més, fa dies que diu mama. Va començar fent ma-ma-ma-ma, però ja ha descobert que si només diu ma-ma tots fem oooooooh i la mare l'agafa a coll... Vaja, que és molt espavilada.
També sap picar de mans i quan arriben les nenes del cole aplaudeix. Imagineu quin efecte té sobre la Farners i la Fiona! Estan encantades amb la petitona!
Aquí van unes fotos dels últims dies:
A més, fa dies que diu mama. Va començar fent ma-ma-ma-ma, però ja ha descobert que si només diu ma-ma tots fem oooooooh i la mare l'agafa a coll... Vaja, que és molt espavilada.
També sap picar de mans i quan arriben les nenes del cole aplaudeix. Imagineu quin efecte té sobre la Farners i la Fiona! Estan encantades amb la petitona!
Aquí van unes fotos dels últims dies:
 |
| Hora del bany. |
 |
| Sessió spa. |
 |
| La Fiona és una artista. |
 | ||||||||||||
La Txell amplia el camp d'acció.
|
dimarts, 6 de desembre del 2011
Ja tinc vuit mesos!
El que més m'agrada és que em portin a munt i avall en braços.
La meva joguina preferida és el Sr.Tomeu. Em peto de riure amb ell.
El meu objectiu a curt termini és caminar
i per això m'agrada estar sempre dempeus.
Sempre porto pitet per allò de les babes,
però els que en necessiten realment són els meus pares!
dilluns, 21 de novembre del 2011
dijous, 17 de novembre del 2011
17 d'octubre - 17 de novembre
Avui fa un mes que vam agafar entre els braços per primer cop la nostra petita Txell. Un mes. Sembla que faci molt, molt més, i total, demà farà tres setmanes que vam tornar de la Xina... Quina barreja de sentiments... Pensava que aquest segon cop ho viuríem tocant de peus a terra, però ens passa com l'altra vegada, que ens costa de creure que ho hem viscut nosaltres... Mirem les fotos, recordem alguns moments... i sembla que hagi passat una eternitat... El 17 d'octubre al matí vam anar al Registre Civil de Nanchang juntament amb les altres famílies que, com nosaltres, teníen el cor en un puny. Tant de temps imaginant aquell instant... i ja faltaven pocs minuts per conèixer les nostres filles...
Pa de pessic per celebrar aquest dia tan especial.
Un mes amb nosaltres, Txell!
dissabte, 29 d’octubre del 2011
Ja som a casa!!
Ahir vam arribar a Barcelona després d'un viatge de vint-i-cuatre hores! Un viatge esgotador, però tot va anar molt bé. Les nenes van aguantar com unes campiones. Vam viatjar de nit i això va ser una ajuda. Tot i així, avui estem de jet-lag, tots una mica de cap per avall. La Txell avui ha estat més neguitosa que mai, amb dificultats per agafar el son. Malgrat tot, està estupenda. Ara ens calen uns dies per recuperar-nos i agafar els horaris, la rutina...
Acabem d'arribar i sentim una gran nostàlgia pel viatge, per la Xina... un país que ens estimem moltíssim i que també és una mica nostre. Les nenes ens pregunten quan hi tornarem. No ho sabem, però ho farem, segur.
Avui per fi hem pogut entrar al blog! La meva germana ha anat penjant els correus que li he enviat i ha quedat molt xulo! Us enviem unes fotos del viatge de tornada:
Acabem d'arribar i sentim una gran nostàlgia pel viatge, per la Xina... un país que ens estimem moltíssim i que també és una mica nostre. Les nenes ens pregunten quan hi tornarem. No ho sabem, però ho farem, segur.
Avui per fi hem pogut entrar al blog! La meva germana ha anat penjant els correus que li he enviat i ha quedat molt xulo! Us enviem unes fotos del viatge de tornada:
dijous, 6 d’octubre del 2011
Notícies de la Txell LuDi
Està preciosa! I quins bracets més molsudets! Se la veu amb salut i que guapaaaaaaaa!!!
Txell, carinyu, estem a punt de venir! I moltes felicitats, que avui fas sis mesos!
Gràcies, Transmes, per fer-nos arribar aquesta informació, un regal que no té preu.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
dijous, 22 de setembre del 2011
Dues fotos
Amb l'assignació de la Txell ens van donar dues fotos i una altra de mida carnet, que de fet, és un retall d'una de les dues primeres fotos. Només dues imatges semblants, del mateix dia, al mateix lloc. No ens diuen la data de la foto i ho hem de deduir. Es fa difícil sense referències. L'informe mèdic que ens van donar és del 22 de juny, però si les fotos fossin de llavors, la Txell tindria dos mesos i mig. Crec que no pot ser.Vaja, que vaig fer còpies de les dues fotos i les tinc per tot arreu: a la feina, a l'agenda, al rebedor, al despatx, a la tauleta de nit...
Em sé la Txell de memòria. Amb els dies la seva imatge és més expressiva i sembla que la veig créixer. Sé que quan ens trobem haurà canviat força, però estic convençuda que la reconeixerem de seguida.
Cada dia es fa més insuportable l'espera. Ja només queden 21 dies per agafar l'avió cap a Beijing. La Farners cada matí em recorda els dies que queden.
I tenim un munt de feina!
dimarts, 13 de setembre del 2011
El gran dia: 17 d'octubre
Si tot va bé, el dilluns 17 d'octubre tindrem per fi la Txell LuDi amb nosaltres. Ens ha fet molta il·lusió saber-ho, perquè ja podem fer el compte enrere.
Aquesta darrera fase del procés adoptiu és la més dura. Costa d'explicar. Per fi hem rebut, després de gairebé sis anys, l'assignació, les dades i la foto de la nostra filla petita. Ja té cara, ja te ulls que et miren, ja sabem qui és. Ens sentim molt feliços per fi en veure que ha valgut la pena no defallir durant una espera tan llarga i amb tants canvis en les nostres vides. Han passat moltes coses en aquests sis anys. Ens sentim afortunats. I al mateix temps ho estem passant fatal.
Recordo les setmanes prèvies al viatge d'adopció de la Farners. Llavors estàvem nerviosos, amb moltes pors diverses, amb molta il·lusió, i sense l'angoixa d'ara. No m'ho esperava, però aquesta vegada és diferent: ara ja som pares, ara ja sabem què és no haver compartit els primers dies, setmanes, mesos, de la teva filla. Tot i que no és cap novetat, ja ho sabíem i forma part de l'adopció, costa molt aguantar el tipu sabent que ella és allà, sense saber que existim, en el seu món, sense les atencions d'una família, sense nosaltres. I encara falten 33 dies.
Tenim ja els hotels de Beijing (Pequín), Nanchang (Jiangxi) i Shanghai. Són estupendus! Quin luju! Les nenes han vist les fotos i es pensen que són els palaus de les princeses. Aviat tindrem més informació. Gràcies, ShuiViajes, per tots els detalls!
Aquesta darrera fase del procés adoptiu és la més dura. Costa d'explicar. Per fi hem rebut, després de gairebé sis anys, l'assignació, les dades i la foto de la nostra filla petita. Ja té cara, ja te ulls que et miren, ja sabem qui és. Ens sentim molt feliços per fi en veure que ha valgut la pena no defallir durant una espera tan llarga i amb tants canvis en les nostres vides. Han passat moltes coses en aquests sis anys. Ens sentim afortunats. I al mateix temps ho estem passant fatal.
Recordo les setmanes prèvies al viatge d'adopció de la Farners. Llavors estàvem nerviosos, amb moltes pors diverses, amb molta il·lusió, i sense l'angoixa d'ara. No m'ho esperava, però aquesta vegada és diferent: ara ja som pares, ara ja sabem què és no haver compartit els primers dies, setmanes, mesos, de la teva filla. Tot i que no és cap novetat, ja ho sabíem i forma part de l'adopció, costa molt aguantar el tipu sabent que ella és allà, sense saber que existim, en el seu món, sense les atencions d'una família, sense nosaltres. I encara falten 33 dies.
Tenim ja els hotels de Beijing (Pequín), Nanchang (Jiangxi) i Shanghai. Són estupendus! Quin luju! Les nenes han vist les fotos i es pensen que són els palaus de les princeses. Aviat tindrem més informació. Gràcies, ShuiViajes, per tots els detalls!
dissabte, 10 de setembre del 2011
Una foto històrica
És del dimarts. Queda tan lluny el dimarts! Només fa tres dies que tenim les fotos de la Txell i ja forma part de nosaltres. És increïble com pots arribar a estimar una persona de la qual només tens dues fotos i algunes dades, molt poqueta informació.
De tant mirar la seva foto, pren dimensió i sembla que puguis tocar-la, sembla que els seus ulls et parlin, que brillin de debò. Ja la veus movent-se, ja t'imagines agafant-la a coll, ja li sents la veueta...
La Farners i la Fiona estan encantades. Elles volien una nena, normal. I mira que vam estar dies intentant que obrissin la ment, intentant "vendre'ls" el possible nen... que si serà molt divertit tenir un nen, que el podreu disfressar de fada (es petaven!), que anirem a veure'l jugar futbol... I elles volien una nena. Quan van saber que tenien una germaneta van botar d'alegria. I quan van veure-la es van entendrir molt. Oooooh, que mona! Quina boleta! Li podrem donar el bibi? La podré portar amb cotxet?... Així estem. Tot el dia en parlem. Dels canvis que hi haurà a casa, de com ens han d'ajudar, de la feina que donen els bebès... La Fiona, que és la que caurà del tron més alt, es va fent a la idea a base d'aquestes imaginacions. El fet que la Txell sigui tan petitona indubtablement és un avantatge per a l'adaptació de les nenes. Es farà més gradual, més natural.
Encara no sabem la data exacte del viatge, però serà a mitjan octubre, d'aquí un meset que s'augura llarguíssim. Sort que tenim moltíssima feina!
dijous, 8 de setembre del 2011
Cosetes de la Txell LuDi
La Txell LuDi està a l'orfenat social de Yifeng, de Jiangxi. Ens expliquen que fa una vida molt sana. Menja bé i dorm profundament, de la qual cosa ens n'alegrem moltíssim! Pren la llet, el puré de fruites, arròs... I fa dues becainetes curtes al dia.
Es veu que riu sorollosament, vaja, que és una mica lloca. No sé a qui s'assembla! ;-)
Li agrada la música, estar a l'aire lliure i és molt espavilada. Va seguint sempre la cuidadora amb la mirada. És una nena activa i que no descansa gaire. O sigui, que se'ns gira feina. Diuen que té un somriure fàcil i que és una mica impacient. Crec que ens ho passarem molt bé!
Des de l'orfenat ens diuen que cada dia està més bonica i que desitgen que tingui bona salut i que sigui molt feliç. Per nosaltres els dies es fan llargs, esperant poder anar a buscar-la.
Es veu que riu sorollosament, vaja, que és una mica lloca. No sé a qui s'assembla! ;-)
Li agrada la música, estar a l'aire lliure i és molt espavilada. Va seguint sempre la cuidadora amb la mirada. És una nena activa i que no descansa gaire. O sigui, que se'ns gira feina. Diuen que té un somriure fàcil i que és una mica impacient. Crec que ens ho passarem molt bé!
Des de l'orfenat ens diuen que cada dia està més bonica i que desitgen que tingui bona salut i que sigui molt feliç. Per nosaltres els dies es fan llargs, esperant poder anar a buscar-la.
dimarts, 6 de setembre del 2011
La Txell Lu Di
Vaig néixer el 6 d'abril del 2011 a Yifeng, a la província de Jiangxi.
Avui faig els 5 mesets!
Tinc moltes ganes de conèixer les meves germanetes!
Els meus pares ja compten els minuts per venir a buscar-me.
Gràcies per fer-los costat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)