Per a tu, Arnau

Les teves cosinetes, les tres, sempre et tenen al seu cor.

Ja som a casa!!

Ahir vam arribar a Barcelona després d'un viatge de vint-i-cuatre hores! Un viatge esgotador, però tot va anar molt bé. Les nenes van aguantar com unes campiones. Vam viatjar de nit i això va ser una ajuda. Tot i així, avui estem de jet-lag, tots una mica de cap per avall. La Txell avui ha estat més neguitosa que mai, amb dificultats per agafar el son. Malgrat tot, està estupenda. Ara ens calen uns dies per recuperar-nos i agafar els horaris, la rutina...
Acabem d'arribar i sentim una gran nostàlgia pel viatge, per la Xina... un país que ens estimem moltíssim i que també és una mica nostre. Les nenes ens pregunten quan hi tornarem. No ho sabem, però ho farem, segur.
Avui per fi hem pogut entrar al blog! La meva germana ha anat penjant els correus que li he enviat i ha quedat molt xulo! Us enviem unes fotos del viatge de tornada:

Última nit a Shanghai!

Avui passem l'última nit a Shanghai. Ja tenim ganes d'arribar a casa i agafar un ritme normal pel bé de tots. Demà anirem connectant des de l'aeroport. En principi l'arribada a Barcelona és el divendres a les onze del matí. La Farners us vol veure a tots allà, sobretot els cosinets! Ara són les 11:30 de la nit. Les nenes dormen i nosaltres estem muntant maletes. Un cacau. Portem tones de roba bruta!! La Fiona s'ha comprat un troley i la Farners un Mp4. Estan encantades!
No tenim temps d'enviar avui cap foto. Ens veurem en directe divendres!! Petons!!

Pedorretes de la Txell

La Txell fent pedorretes...

Ja queda poc per la tornada

Estem molt bé, cansats, però molt bé. Shanghai és una passada. No té res a veure amb la resta de la Xina. A més, som a la zona més fashion de la ciutat, la més moderna i on tot és per a la gent de diners. Necessitariem molts dies per veure-ho tot. Mai havíem vist tats gratacels junts! Avui hem anat al casc antic, un conjunt de construccions típiques que han convertit en centre comercial. És molt xulo. Ens llevem molt d'hora i fem visites amb el guia pel matí. Les tardes les tenim lliures i anem amunt i avall amb les nenes i les altres famílies. Per una banda voldríem portar un ritme més tranquil, però som conscients que no tornarem a Shanghai com a mínim en molts anys i hem d'aprofitar aquesta oportunitat. El resultat és una mica esgotador, però val la pena. Anem alternant activitats perquè s'ho passin bé les nenes. Són unes campiones i estan aguantant el ritme. La Txell està cada vegada més rodona! Està estupenda i riu molt quan li fas pessigolles... El seu nom xinès és Lu Di, però la "d" es pronuncia a l'estil anglès: gairebé una "t" (com "door") i afectuosament li deien Di Di (gairebé titi) i si la crides així es gira!! Dorm tota la nit d'una tirada. Es desperta a les sis més o menys per prendre el bibi... i apa, comença la festa!
Demà fem una excursió de tot el dia. Demà passat acabem els tràmits i comencem el viatge de tornada per arribar a Barcelona divendres.
Un petó a tots i fins ben aviat!

Dues fotos

Hola! Dues fotos perquè pogueu veure com estan les nenes.
Fins aviat,

Des de Shanghai

Holaaaa!
Ja som a Shanghai! Vam arribar ahir a migdia després d'un viatge en avió, per primera vegada els cinc! Divertit ;-) va anar molt bé, però vam arribar cansadíssims. Shanghai és espectacular. És una ciutat moderna, cosmopolita, impressionant. Estem al Radisson, al centre de la ciutat. Shanghai té uns 23 milions d'habitants. Aquí tot és enorme i hi ha molta gent per tot arreu. La gent, com a tota la Xina, és generalment molt amable. Dilluns anem al consolat i dijous recollim papers per poder anar cap a casa.
Les nenes estan molt bé. La Txell està millor de la pell. Menja millor i s'està posant més rodona. És molt simpàtica i bona. Fa pedorretes. Li fa mal la boca perquè li deu estar sortint alguna denteta i babeja molt. No vol el xumet i es posa els dits a la boca.... Des d'ahir estem ja amb la Sandra, l'Albert, l'Abril i el Quim. Estan molt bé i les nenes s'ho passen pipa. La Fiona avui ha començat a estar una mica més tranquil·la, amb la Txell és molt carinyosa, sovint una mica massa...
Us envio 6 fotos. Ja he sabut que podem visitar-nos a Sant Joan de Déu, gràcies Maria. Ho farem.
Àvies, encara falten dies, però penseu que m'aniria molt bé tenir algun puré de verdura preparat. També voldria tenir plàtans, taronges i pomes. Compto amb vosaltres! ;-)
Petonets per tots!!!

Des de Nanchang

Hola!
Aquí van unes imatges des de Nanchang. Estem bé i la Txell és un sol de bebè. Petons per tots.

Diari del viatge

Sóc l'Eva la germana de la Esther, com ja us van explicar abans de marxar, tenen dificultats de connexió i problemes amb la censura xinesa, per tant ells no poden actualitzar el blog, llavors durant el temps que siguin allà jo faré de pont penjant els correus que m'envien.

Dia 15 d'octubre de 2011

Hooolaaaa!

Com veieu, no podem, de moment, entrar al blog. Quina llàstima! Però aqui estem!
L'avió de Barcelona a Istambul va sortir amb gairebé dues hores de retard que se'ns van fer llarguíssimes. Les nenes es van portar molt bé, i això que la situació no acompanya gaire. Vam haver de córrer per no perdre l'avió d'Istambul a Pequín, però vam bufar d'alleujament per la sort de no haver-lo perdut. La Farners va dormir força. La Fiona menys. Nosaltres poquíssim, tan poc que encara arrosseguem la son. Divendres a la tarda vam arribar a Pequín. Per entrar al país vam haver de fer una cua mortal, com tots els estrangers. Les nenes són unes campiones. Viatgen quatre nens més: dues nenes de l'edat de la Farners i dos nens de nou anys. Han fet pinya i va molt bé. Es van perdre 4 maletes del grup, per sort cap de les nostres, però dues eren de la Sandra i l'Albert. Avui ja les han recuperat. El guia que ens vam trobar a Pequín és el Sr.Juan Ji, molt bon guia i molt catxondu. Ens ha portat amunt i avall des que ens va veure. Estem esgotadíssims! Però val la pena. Avui hem anat a la Gran Muralla. Preciós. Les nenes s'ho estan passant molt bé, tot i que el ritme és exagerat. I demà, després de passar per Tiananmen i la Ciutat Prohibida, anirem a l'aeroport per viatjar fins a Nanchang. Ens llevem cada dia a les sis i ens anem a dormir a les dotze. La setmana que ve serà més tranquil·la en aquest sentit. Dilluns ens donen la Txell al matí.
Intentarem anar connectant-nos sovint, però és difícil, sobretot per la manca de temps. No hem estat gens a l'hotel, que per cert, és de luxe-super-pijo.
Un petonet a tots i fins ben aviat! Estem molt bé, les nenes estupendes i tot marxa sobre rodes.

Dia 16 d'octubre de 2011

Ei! Som a l'aeroport de Nanchang! Ens hem separat de la Sandra i l'Albert i l'Abril que van a Nanjing a buscar el Quim. Les nenes molt bé, cansades, però s'adapten a tot. Arribarem a l'hotel més tard de les 10 de la nit, ara són les 5:10 de la tarda. Continuem amb el mateix guia Juan.
La Fiona s'està acostumant a fer poses. Molta gent ens demana fer-se una foto amb ella. Són molt amables i diuen ooooooh mirant-la embadalits. Ja veureu quines fotos! La Fiona amb una parella de joves xinesos, la Fiona amb unes velletes xineses, etc. Molt divertit. A la Farners la miren, ens miren, la miren i li pregunten coses en xinès... Aquí la gent es sorprèn molt de la nostra família. Però tothom és molt amable. Hi ha anècdotes de tota mena. Anem a un restaurant de luxe, ens cobren 15 yuans per una cervesa, la Fiona trenca una copa i ens passen una factura de 50 yuans. Ens queixem i s'enfaden. Paguem. jajaja Ahir vam sopar amb el Roberto Pili, gerent de Transmes-ShuiViajes, que estarà uns dies a la Xina.
Les nenes mengen malament. Els costa tastar coses noves i els sabors estranys no els agraden. Mengen arròs i alguna coseta més. Porto fuets, fruits secs... Segur que demà millora la cosa.
Estem fent moltes fotos. A veure si a partir de demà podem enviar alguna. Ara ja comencem a estar inquiets per la trobada amb la Txell. Demà serà el gran dia!!!
Molts petons i fins aviat!

Dia 17 d'octubre de 2011

Hola! Ja està! La Txell LuDi ja és legalment filla nostra! Estem molt contents! És una guapada. Al principi ens ha costat reconèixer-la perquè està una mica malament de la pell. Bastant malament. No sabem què li ha passat, però té moltes feridetes, granets i taques per la cara i el cap. Li pica tot. He començat a posar-li crema i pomada. A veure com va. La Txell no ha plorat gens. Està amb nosaltres com si ens conegués de tota la vida. No ha fet cap senyal d'enyorança ni de por. Les altres nenes, poc o molt, han plorat. La Txell està encantada amb les seves germanetes i les segueix amb la mirada... es peta de riure!! La que no es peta tant és la Fiona. Avui ho ha passat una mica malament entre el cansament i el fred de peus. I és que avui ha tornat a ser un dia de bojos: Registre civil, policia, fotos... i tot això pels carrers de Nanchang, crec que la ciutat més caòtica del món. Ara són les 10 de la nit i estan les tres dormides des de fa una bona estona. La Txell ha menjat molt poquet, llet i cereals, i dues cullerades de potito de fruites. Demà toca notari i de moment ja haurem acabat els tràmits de la província.
No hem pogut trucar perquè les línies estan xungues. Demà truquem!
Us enviem molts petons de les nenes i nostres!
Fins ben aviat!

Dia 18 d'octubre de 2011

Aquest matí hem anat al notari i ja hem acabat de moment amb els tràmits fins d'aquí uns dies. Hem visitat una pagoda i després hem anat a un supermercat a comprar coses necessàries. Nosaltres sobretot galetes, patates, etc per la Farners i la Fiona. Hem anat a dinar a un McDonals, a veure si els nens menjaven alguna cosa. Nanchang és impressionant. Costa definir aquesta ciutat entre moderna i rústica, amb barris pretenciosos i una gran majoria de zones destartalades. Una ciutat provinciana amb uns 4 milions d'habitants: gent caminant, amb bicicleta, moto, carrimoto, bicicarro,cotxe, autobús... i tots sense cap intenció de seguir cap norma de circulació. Hi ha parades de menjar a les voreres. Un menjar difícil de catalogar i amb unes olors que trenquen esquemes. I nosaltres passejant... La gent es para i ens mira. Alguns ens diuen coses, sobretot que molt bé, que són molt guapes. La Fiona triomfa i ja està una mica farta. Avui a l'hotel una relacions públiques ens ha preguntat si el cabell de la Fiona era natural, que li preguntaven els treballadors i clients de l'hotel. Diuen que la Fiona per ells és un àngel.
La Fiona avui una mica millor. S'ha de situar. Vol anar amb el cotxet de la Txell. Vol prendre biberons, i se'ls pren. Sent una mena d'amor-ràbia que ja li anirà passant. La Farners està encantada, amb un instint de protecció impressionant. Em diu com he de fer les coses. Mama, posa-la així. Mama, t'has deixat allò...
La Txell està molt bé. No s'ha estranyat gens i això fa patir. Com si no trobés a faltar ningú. De pes i talla està força bé, però està molt poc estimulada. No té força, no s'aguanta asseguda, no té estabilitat. És molt llesta i segueix les seves germanes amb interés. Avui s'ha posat a plorar al cotxet perquè volia que la posés al costat de les nenes i llavors s'ha quedat tranquil·la. Si li fas tonteries es peta de riure. És un encant de criatura. Avui ha començat a reclamar una miqueta més d'atenció demanant amb somiqueig. La pell és el que té més malament. A veure si ho arreglem aviat.

Dia 19 d'octubre de 2011

Estem molt bé i més relaxats. La Txell dorm d'una tirada tota la nit. Cada cop està més simpàtica i riallera. Menja molt poc i m'estic trencant les banyes per descobrir com vol el menjar. La llet la prefereix ben calenta, però es pren un bibi de 100 només. Després dues cullerades de potito... És una mica desesperant i llencem molt menjar. He comprat potitos xinesos i demà provaré de canviar-li la llet... Avui ha tingut la primera rabieta abans de dormir i déu n'hi do! És llavors quan la pell es posa pitjor. Hem enviat fotos de la pell a un amic metge (estimadíssim Josep) i sembla que té una combinació de coses: per una banda sembla que pot tenir un angioma (unes taques que marxen soles amb el temps), pot tenir marques de picades, i a més té granets a les galtes... Pobreta, un poema! Però tot això ho arreglarem en quatre dies. En general és molt bonifàcia. Estem encantats! I les nenes també, malgrat la gelosia de la Fiona, pobreta, que ha de situar-se encara. Avui hem anat al museu de Jiangxi i a passejar per Nanchang, que és tota una experiència, sobretot amb la Fiona. La gent ens fa rotllana... Demà anem a uns jardins. Però abans el David ha d'anar amb el guia al Registre Civil per rectificar un error que han tingut amb el nom xinès de la Txell, Zhuang Lu Di: han escrit malament un caràcter i això és motiu per no deixar-la sortir del país. Demà ho arreglarem.
Petons per tots, pels cosinets, els tiets, els avis i besavis i tots els amics!

Santa ignocència

Per ignorància o innocència ens hem quedat amb un pam de nas. Vam crear aquest blog pensant especialment en el viatge. Quan vam anar a buscar la Farners no vam poder enviar ni una foto per problemes tècnics... I aquesta vegada volíem fer-ho millor. Doncs resulta que tot just acabem de saber que Blogger està censurat a la Xina!! Blogger, Facebook, etc. No ens havia ni passat pel cap.
Però no us preocupeu. Ja farem arribar notícies d'alguna manera.
Fins aviat i gràcies pel vostre suport!

Marxem dijous!

Gairebé estem tancant maletes. Donem voltes i voltes al cap intentant no oblidar-nos de res important. La sensació encara és d'incredulitat, com si no ens passés a nosaltres. Suposo que quan estiguem a l'aeroport, fora de l'entorn quotidià, començarem a creure que marxem a l'altra punta del món amb les nenes. Estan emocionades, sobretot la Farners, que és molt conscient de com és d'extraordinari aquest viatge. Compta cada día quant queda per agafar l'avió i quant queda per tenir la Txell. Dilluns que ve ja la tindrem. Haurà acabat una llarga etapa i en començarà una altra. En tenim moltes ganes!
La nostra idea és comunicar-nos a través d'aquest blog. Intentarem anar penjant aquí fotos i informació sobre el que fem i com estem, en comptes d'utilitzar el correu electrònic. Creiem que per nosaltres serà molt més pràctic.
Doncs res, potser que ja ens anem acomiadant. Fins ben aviat!!

40 anys magnífics!

FELICITATS, DAVID!!

Les teves donetes 

t'estimem molt!!

Ni hao! Wo bù mingbai...

Estem aprenent algunes paraules en xinès. Les nenes hi posen molt d'interès. La gran té molta memòria i ja sap força paraules; la petita pronuncia de tal manera que sembla que en sàpiga molt.
Naturalment, fem servir la versió fonètica pinyin, que és la transliteració oficial del xinès estàndard (putonghuà), conegut com a xinès mandarí. A més, nosaltres ho pronunciem com podem, segurament malament. El to d'una paraula xinesa és un aspecte decisiu i el més difícil d'aprendre. Si uses un to incorrecte estàs dient una altra paraula. Però no tot és tan difícil: no hi ha conjugacions verbals! Mirem-ho:

Wo shì (jo sóc)

Ni shì (tu ets)

Ta shì (ell o ella és)

Women shì (nosaltres som)

Nimen shì (vosaltres sou)

Tamen shì (ells o elles són)

Algunes paraules que va bé saber:

Salutació: hola, què tal... Nihao

Com estàs?: Nihao ma?

Em dic Esther: Wo jiào Esther

Jo sóc de Barcelona: Wo shì Barcelona rèn. 

Jo sóc professor: Wo shì jiàoshi.

Gràcies: Xièxie

Perdoni: Duìbuqi

Comiat: adéu, fins després... Zàijiàn

Què és això?: Zhè shi shénme?

Correcte, sí: Duì

Incorrecte, no: Bú duì

Molt bé: Zhèng hao

Salut!: Ganbei!

Si us plau, no li posi gaire picant: Bú yào tài là.

NO ENTENC: Wo bù mingbai

De moment, em planto aquí i dubto que me'n surti. La voluntat és el que compta.

Notícies de la Txell LuDi

Ens acaben d'arribar notícies de la nostra nena. Estic com un flam! Rient i plorant! Ens han enviat dues fotos recents de la Txell LuDi i algunes dades: pesa 7,5 kg i fa 64 cm. Encara no té cap denteta. Diuen que fa 10 cm de peu, però potser és amb la sabata posada...
Està preciosa! I quins bracets més molsudets! Se la veu amb salut i que guapaaaaaaaa!!!
Txell, carinyu, estem a punt de venir! I moltes felicitats, que avui fas sis mesos!
Gràcies, Transmes, per fer-nos arribar aquesta informació, un regal que no té preu.

Un dibuix preciós!

Dibuix de la Farners

Moltes gràcies, xurris!

Neneeeees! 

Moltíssimes gràcies!
Que en sou, de maques!

Marxem la setmana que veeeee

Ja estem de ple amb els preparatius. Marxem la setmana que ve!! Estic fent llistes de coses que ens caldran. Com jo ho guardo tot, he pogut recuperar les llistes del 2005, de quan vam anar a buscar la Farners. M'ha anat molt bé trobar-les perquè llavors jo estava molt lúcida, amb la ment més clara... jajaja... He pensat: caram, sí que vaig tenir bones idees... Però és clar, ara ens enduem més coses per les nenes. Nosaltres poquíssima roba, molt còmoda i ja rentarem. Les nenes, però, aniran més ben equipades. I a part, ens enduem moltes coses per la Txell: bibis, pitets, potitos, llet, cereals, xumets, cremes, roba i calçat de talles diferents, la motxilla, alguna joguina... Teníem de tot al garatge, en capses, i ara ho hem recuperat, netejat i col·locat. Una feinada que fa molta il·lusió.

Ara cal que vigilem amb el pes de les maletes. Crec que no tindrem problemes.

Hem anat al metge i a la pediatra per tal que ens llistin una farmaciola essencial, per sortir del pas. Déu n'hi do! He tret medicaments de les capses per evitar tant volum. Espero no haver de fer servir res de res.
Encara hi ha moltes cosetes per lligar, però aquesta setmana ho tindrem tot a punt. És tranquil·litzador. He passat unes setmanes molt dolentes, veient com el temps no passava i sense poder fer res. Ara és diferent: em falten hores!