dimecres, 31 d’agost de 2011

Preparant visats i pastissos... ommm

Cada moment lliure que tinc estic enganxada literalment a l'ordinador, buscant informació, alguna novetat, mirant fotos d'assignacions, felicitant les famílies que ja saben alguna cosa...
De moment sabem que els paquets amb les assignacions han sortit de Madrid y s'han enviat a les diferents Comunitats Autònomes. Diuen que ens haurien de trucar demà o divendres per citar-nos...
Mentrestant ja estem preparant alguns documents que ens caldran quan ens avissin: els passaports, les fotos i les sol·licituds de visat... Fa una il·lusió!
També em dedico a fer pa de pessic, pastissets...







De fet, no puc concentrar-me gaire en res. Saps quan estàs embarassada, que notes com les neurones no es coordinen entre elles? Recordo que em passava el mateix que em passa ara. Vaig a buscar les claus, però obro la nevera i me la quedo mirant... Poso la roba a la rentadora, però no premo el botó i me n'adono l'endemà... Així estic. I això són les hormones de l'adopció, ho sé del cert. Amb la Farners vaig passar una mena de depressió post-adopció, igualeta que la del post-part, que diuen que és hormonal. Amb la Fiona no la vaig passar, no tenia temps.
Però en general ara estic amb un somriure tonto als llavis tot el dia, visualitzant que ens truquen... ara... ara... ara... Avui, cada cop que ha sonat el telèfon ens hem mobilitzat com a saltadors d'obstacles, pujant o baixant escales perillosament, per acabar dient "diguiiiiiiim" tremolant. Bé, el David amb moooooolta més serenor que jo, que al seu costat semblo una baldufa.
A veure demà!

Buscant la Txell o l'Andreu

Aquest és el nostre historial de tràmits per adoptar la Txell o l'Andreu. Quan vam començar feia poquet que estàvem amb la Farners, perquè volíem que anessin seguidetes!!

Sol·licitud ICAA: 3 de novembre del 2005
Entrevista ICIF: 4 de gener del 2006
Entrevista ICIF: 9 de febrer 2006. Idonis!
Certificat Idoneïtat: 26 d'abril del 2006

Enviem expedient: 30 de maig del 2006 (ICAA)
Surt expedient cap a la Xina: 23 de juny

Data de registre al CCAA: 14 de juliol del 2006
(esperem esperem, neix la Fiona, esperem, esperem...)

Sol·licitud renovació CI a l'ICAA: 31 d'agost del 2010
Entrevista ICIF: 8 de febrer del 2011
Entrevista ICIF: 1 de març del 2011
Entrevista ICIF: 24 de març del 2011. Re-idonis!
Actualització CI: 13 de maig de 2011

Assignació: ???? 
Encara no ens han trucat i se m'acaben les flors de Bach!

dimarts, 30 d’agost de 2011

14 de juliol 2006

Sembla que la data de tall és el 14 de juliol. Això vol dir que han assignat només un dia de registre, però un dia molt carregat d'expedients. Les ECAI estan traduint els documents i algunes donen informació a les famílies, el sexe i l'edat de la criatura. Nosaltres continuem esperant la trucada. M'està sortint un tic a l'ull.
CCAA Status
Reviewed through: 
November 30, 2010
Placed through: 
July 14, 2006

dilluns, 29 d’agost de 2011

Assignacions! Per fi!

Aquest matí ja hem rebut un correu de Transmes-Shui Viajes indicant-nos com hem de fer els propers passos, un cop assignats. Ens ha fet moltíssima il·lusió, un missatge així corrobora que no estem sommiant, que realment falta poc per rebre l'assignació. Durant tot el dia hem estat connectant-nos i refrescant totes les pàgines d'on treiem informació... delirant... A la tarda hem sortit i quan hem tornat ens hem trobat la notícia al RQ: les agències americanes estan rebent ja les assignacions. Les famílies estan rebent les trucades de les seves agències i ja hem vist alguna família anunciant que tenen un nen de deu mesos... Aaaaaahhhh!
No sabem quan ens trucaran, però espero que sigui ben aviat, perquè ara sí que la cosa apreta. Comença el part i no sabem quants dies durarà. Tenint en compte que l'embaràs ha durat gairebé sis anys...


divendres, 26 d’agost de 2011

Seguim esperant

Som a finals de mes, dies d'assignacions.
Pensàvem que avui divendres rebríem alguna notícia, algun rumor... però encara hem d'esperar una mica més, fins dilluns com a mínim.
Vaja, que la setmana que ve per força han de sortir de la Xina les assignacions. I després encara haurem d'esperar que l'ICA s'ho miri, doni el vist-i-plau, ens truqui...
Ommmm

dijous, 25 d’agost de 2011

El teu camí serà la nostra inspiració

Fins ara no m'he vist amb cor d'escriure sobre l'Arnau. Les paraules són poca cosa quan el que sents és tan gros. L'Arnau era i serà el meu primer nebot. Quan va néixer, el David i jo encara no vivíem junts, encara feiem vida de solters. Vam anar a la Maternitat quan feia poques hores que l'Arnau havia torturat sa mare per venir a aquest món. Per a mi tot era fascinant. La meva cunyada era la primera noia de la família que paria. Recordo que en veure'm va dir que havia estat horrible, que feia molt de mal... Jo, intentant ser d'alguna utilitat, li vaig donar al meu cunyat unes fotocòpies d'una enciclopèdia de medicina que tractaven sobre el post-part, l'alletament... Vaig pensar que aquella informació havia de ser útil per força.
D'això han passat catorze anys. Tretze anys meravellosos i una lliçó de vida.
Quan vam adoptar la Farners, l'Arnau tenia vuit anys i el seu germà Roger gairebé set. Als meus ulls de llavors, uns nens grans. L'edat d'ara d'ella. I la Farners i la Fiona sempre s'han mirat el seu cosí Arnau amb fascinació: tan gran, tan guapo...
Tot s'atura i el rellotge comença de nou el juliol del 2010, quan el destí va escollir l'Arnau per jugar al gat i la rata. Una batalla duríssima. Un any que ha canviat les nostres vides per sempre.
Admiro profundament els meus cunyats. Des que van "debutar", des que van topar amb l'increïble diagnòstic, van saber agafar el camí de l'esperança, el camí de la força que els havia d'ajudar a suportar tot el que els venia, i sobretot, l'únic camí que podia ajudar l'Arnau, cada dia traït pel seu cos.
Passàvem sovint temporades sense trobar-nos i, tanmateix, el trobo molt a faltar. Tot ha canviat. Ara sé que no hi serà. Hi penso cada dia i hi parlo espontàniament, en circumstàncies diferents. I sobretot a la nit li dono les gràcies com si fos el meu àngel. No sóc creient i potser per això em manca consol, però no tinc cap dubte que l'Arnau hi és, no entenc de quina manera, però hi és.
Durant els darrers mesos, sis mesos com sis segles, quan l'Arnau caminava de puntetes per la cresta, amb l'abisme a banda i banda, tots vivíem amb l'esperança que aconseguís travessar-la. Érem conscients del perill de la caiguda, però no ens volíem imaginar un altre final. L'Arnau va decidir saltar, volar, desfer-se d'aquell cos que el traïa implacable. Potser en aquell moment tots vam sentir la seva lleugeresa.
Han passat setmanes des que va morir i cada cop notem més la seva absència. A casa surt l'Arnau en moltes converses. Al cotxe, les nenes demanen Viva la vida, la cançó de l'Arnau, perquè diuen que també és la seva cançó preferida, perquè també les posa tristes. La Fiona encara no entén que no el tornarà a veure i aquestes nits d'estiu a la muntanya, quan al cel hi havia un munt d'estels, buscàvem la seva estrella, la més intensa. La Farners ens va dir, després d'un silenci, que la Txell no haurà conegut l'Arnau, que li haurem d'explicar. Ho havíem pensat, però sentir-ho amb la seva veu ens va commoure molt. La Farners i la Fiona han tingut la sort de conèixer el seu cosí gran, l'Arnau, i guardaran sempre el seu record. Serà fàcil veure com la Txell -o el nen- també l'estimarà.

dimecres, 24 d’agost de 2011

Vacances

Passejades, tir amb arc, rialles, cotxes elèctrics, pedaló, llac, sol, piscina, telecadira, gelats, activitats, minigolf, escalada, rius, aigua gelada, pocs deures, cavalls, gominoles... vacances!!

dijous, 18 d’agost de 2011

La Fiona ja té 4 anys!!

La petita se'ns fa gran! Aix!
Vam celebrar el seu aniversari en família, a casa, amb els besavis, els avis, els cosins i els tiets. Les àvies van posar la teca: coques de tota mena, pastís amb lacasitos, entrepans per a tots els gustos.
I després els regals! "Avui zóc la protagonizta", deia.

Vam estar molt a gust i tots vam pensar en l'Arnau, el cosinet que semblava no ser-hi, però que sabem que també estava amb nosaltres.
MOLTES FELICITATS, FIONA!
Lilypie Fifth Birthday tickers

dimecres, 10 d’agost de 2011

A la Garrotxa

Hem estat uns dies a l'Alta Garrotxa. Vam agafar una parcel·la de càmping amb caravana inclosa. Genial. Les nenes ens preguntaven quan es faria de nit per anar a dormir... i després la feina era nostra intentant que s'adormissin. Tot i que el temps no ens ha acompanyat gaire i ens ha plogut, hem pogut visitar els pobles d'Oix i Beget, preciosos.
 

Com era Festa Major d'Oix, al càmping van muntar una discoteca per a les famílies. La Farners s'ho va passar d'allò més bé perquè van posar el waka-waka..., la mano arriba...., la macarena..., no rompas más mi pobre corazón... Vaja, tot el que es pot demanar per ballar sense parar a la wizkiteca, com diu la Fiona.

L'últim dia, l'únic que no ens va ploure, vam aprofitar per anar a Santa Pau a passejar en carro per la Fageda d'en Jordà. La Fiona estava emocionada perquè va poder seure al costat del conductor del carro, a primera fila.
Ens ha agradat molt aquesta sortida. Segur que hi tornarem.

dimecres, 3 d’agost de 2011

ReciclArt

No us imagineu el que es pot fer amb una bombolla de piscina!
Se'ns va fer malbé la bombolla de la Fiona.
Li vam treure les corretges i vam transformar-la totalment.
Tenim el costum, sobretot jo i la Farners, de guardar totes les coses que poden ser reutilitzades. A vegades aquest costum pot ser una mica molest, perquè tenim "trastos" per tot arreu...
Però quan hem de fer art, va molt bé comptar amb tota mena de material divers!
En aquest cas vam pintar la bombolla com si fos una cara. Les nenes necessiten ajuda, perquè costa una mica anar girant l'esfera sense que et caigui a terra i embrutis de pintura la taula, les cadires, el terra... Per això va molt bé que la mare estigui allà constantment evitant accidents.
Un cop seca la bombolla, l'endemà, vam començar a enganxar-li complements.
Una bola de poliespan (no sé d'on havia sortit) tallada per la meitat va servir per fer els ulls. Una altra per al nas.
Les orelles les vam fer amb uns cors de roba que ens havien regalat. Li vam enganxar també una flor d'aquelles que posen per guarnir els regals.
Vam pintar paper de diari i el vam tallar a tires per posar-li cabell al pallasso. El toc final va ser una ouera pintada amb purpurina que li vam posar de barret.
Aquest pallasso tan especial ens va tenir unes quantes tardes entretinguts i ara "decora" la casa.
Tenim altres obres d'art repartides per tot arreu. Algunes fetes a casa i altres que ens porten les nenes de l'escola.
 
 
 
 

 

dilluns, 1 d’agost de 2011

Scoubidous

Un element que fa estiu: els scoubidous. L'any passat vam començar a fer-ne durant les vacances. Vaig haver de fer importants exercicis de memòria, perquè m'havia oblidat dels moviments. Aquest any ja dominem la tècnica i anem perfeccionant els nostres braçalets, collarets i clauers.
Tenim una capsa on guardem tot el que necessitem: fils de tots colors i boletes, boletes... milions de boletes... Cada cop que se'ns desmunta un collaret o braçalet, arrepleguem totes les peces i les guardem. Després les utilitzem per decorar coses noves. Durant l'hivern no hem fet cap scoubidou i ara, a l'estiu, s'ha convertit en un vici.