dimecres, 29 de juny de 2011

Quantes veritats


Mientras haya en el mundo un solo niño

Mientras haya en el mundo un solo niño
que carezca de pan, de fruta y leche,
un solo niño que mastique su hambre desde el alba,
¿de que sirven discursos, conferencias, seminarios, simposios, bellas cartas, si hay un niño con hambre?

Mientras haya en el mundo un solo niño,

que marche a la intemperie malherido
de crónicas dolencias que sabemos curar, maldito sea!
Mientras esto suceda, ¿de que sirven partidos, parlamentos, pactos, acuerdos, frentes, sociedades, si hay un niño muriendo en este instante?

Mientras haya en el mundo un solo niño,

que pierda madre y padre a bala limpia,
que dé muerte y tortura diariamente,
en lugar de juguetes y de rondas,
¿de que sirven escuelas pedagógicas,
hermosos edificios de palabras eructadas de vientres satisfechos?

¿De que sirven psicólogos, filósofos, sesudos antropólogos, sociólogos, frente a tanta barbarie ejercitada?

Y un sólo niño tenga las pupilas petrificadas de terrible espanto.

Mientras haya en el mundo un solo niño,

que carezca de escuela, silla, lápices, que carezca de música y pintura,
¿de que nos sirve el arte, los museos, conciertos, colecciones, academias?
¿De que nos sirve todo si hay niño privado de tenerlo?

Mientras haya en el mundo un solo niño,

obligado a empuñar la metralleta para buscar justicia tras su padre.
Mientras se encuentre un niño en tal dilema,

¿de que nos sirven templos y sermones?
¿de que nos sirve Dios, la humanidad entera, nuestros sueños,

si hay un niño que muere con un subfusil entre sus tiernas manos?

Discurs d'Hebe de Bonafini, mare de la Plaza de Mayo.

dimarts, 28 de juny de 2011

Chof

Aquest matí anava pensant, Esther, visualitza que avui anuncien les assignacions fins al 14-07-06. Si ho visualitzo i interioritzo, segur que es complirà, tal i com diu tota la literatura positivista que està tan de moda. Fins i tot he retardat més del normal el moment de connectar-me per saber novetats... com si donés temps perquè es complís el desig...
I llavors he rebut un correu amb la notícia: assignacions fins al 06-07-06. No entrem, i a més, ens quedem un mes més sense tenir clar que entrem en les següents. M'ha costat una mica acceptar-ho i he remenat totes les diferents fonts d'informació que tinc, per veure si era veritat. Sembla que sí. M'he quedat com aquest conillet de la imatge.
Si fos sensata, ara ja no hauria de pensar-hi més fins arribar a finals de juliol. Per a mi això és impossible. Ens espera un mes de nervis!
Però no vull deixar de ser positiva. Primer de tot, me n'alegro molt per totes les famílies assignades. I per altra banda, he consultat les estadístiques (miniwan) i sembla que les assignacions han sigut nombroses. Segons marquen, nosaltres entrem en les properes. Creuem els dits!

dilluns, 27 de juny de 2011

Setmana d'infart

És la darrera setmana del mes. Sabem que les darreres assignacions han sortit de la Xina durant els últims dies del mes. Per tant, a partir d'avui dilluns cada dia pot ser el gran dia per a moltes famílies. Potser la nostra?

Si fem cas a la raó, hem de pensar que aquest mes no ens assignaran encara. La nostra data de registre és 14/07/2006 i les darreres assignacions van incloure els registres 30/06/2006.

És inevitable, però, estar amb l'ai al cor. I si entrem? I si ens assignen aquest mes? Uf! Seria fantàstic!! I llavors la imaginació no deixa d'actuar: el viatge, les nenes, les maletes...

Necessitem un ordinador constantment al nostre abast: F5 F5 F5 F5...

diumenge, 26 de juny de 2011

Festival de Patinatge

Avui aprofito que les nenes estan fent la migdiada per anar omplint el nou blog. Continuo:




La Farners va participar al festival de final de curs de patinatge artístic. Està feta una crac i li agrada moltíssim.


Espagat amb rodes. Segurament, jo també ho puc fer.
Tota la troupe.

Esperant esperant esperant...

El novembre del 2005 vam iniciar els tràmits de la nostra segona adopció. Encara estem esperant! Portem 5 anys i 7 mesos esperant! Durant aquests anys la Farners PeiHong s'ha fet gran i ha nascut la Fiona.
Pensem, però, que l'espera s'acaba. Si tot va bé, rebrem l'assignació aquest estiu. Potser al juliol, potser a l'agost... Ara sí que sí!!!
Serà nen o nena? Quants mesos tindrà? Com serà? Aix... quins nervis!



Lilypie Waiting to Adopt tickers

Algunes fotos en retrospectiva





Aquesta és, potser, la foto que més m'agrada de les milers que tenim. El dia que va néixer la Fiona, la seva germana estava molt emocionada.





La Fiona acabada de néixer, a l'agost del 2007.




M'encanta el somriure de la Farners!














L'any 2008 vam fer un reportatge de fotos i algunes són genials!

Comencem!

Ens agrada compartir el millor amb els nostres amics i amb la nostra família. Ja fa temps que crec que el més pràctic és fer un blog on anar penjant, sobretot, les fotos que volem ensenyar. Però passen els dies i no trobo el moment.
Bé, mai és massa tard. Així que iniciem aquest blog on, si voleu, podeu seguir-nos.
Avui és el meu aniversari (Esther).
La Farners PeiHong ja té 7 anys i la Fiona en farà 4 el mes d'agost!!