"Me estoy quitando"

Cada mes, normalment, arriben assignacions de la Xina. A partir de la segona quinzena de cada mes comença la recerca de rumors. Les famílies que esperen-desesperen estan pendents de qualsevol notícia que arribi dels Estats Units, d'altres països europeus, del Centre d'Adopcions Xinès... Durant els darrers set anys aproximadament he seguit el mateix ritual, primer esperant la Farners, després esperant la Txell. Tenir l'ordinador encès i refrescar vàries vegades al dia les pàgines i blogs susceptibles de portar novetats. Durant molts mesos només per la satisfacció de poder ratllar dies del calendari i també, és cert, per compartir l'alegria dels afortunats. A finals de mes arriba la notícia: ...han sortit les assignacions de la Xina... alguna agència americana ha rebut el paquet... hi ha famílies que ja tenen l'assignació... És un remolí d'emocions que dura uns dies fins que tornem a quedar en espera. I així un mes rere l'altre.
És cert que quan ja tens la teva filla amb tu, tot això s'oblida, com els dolors del part. Però quan veig les famílies que ho estan passant entenc la seva angoixa i desesperació.
Ara no tinc necessitat d'estar pendent de les assignacions. Quan arriben, però, no puc evitar la consulta a les pàgines i blogs que n'informen. Ho he fet cada mes des que hem tornat de la Xina i m'emociono amb l'alegria que representen. Avui és un dia d'assignacions. Avui hem sabut la data de tall: 31 d'agost del 2006. Han assignat deu dies. Durant les pròximes setmanes les famílies veuran les fotos del que serà el seu fill o filla...
No sé si em durarà sempre aquesta addicció. Potser sí.