Vam anar a veure Kung Fu Panda 2 en 3D. Fantàstica. La Farners es petava de riure amb les tonteries del protagonista, el panda Po, que realment és molt simpàtic. La Fiona es va cansar a mitja pel·lícula i és normal. Hi ha moltíssima acció i la trama no és senzilla per una nena tan peque. Però tot i així va aguantar fins al final com una campiona.
A Kung Fu Panda 1 ja vam veure que era una mica estrany que el pare del panda fos una oca. En aquesta segona part descobrim, juntament amb el panda, que va ser adoptat per l'oca quan era un nadó. El panda Po ha de trobar la pau interior, cicatritzar la ferida provocada per l'abandonament dels seus pares biològics. Alhora, ha de lluitar al costat dels seus amics contra els dolents que volen dominar la Xina...
El panda Po té molts dubtes, moltes preguntes sobre el seu passat, qui sóc? d'on vinc? Preguntes que el seu pare oca no pot respondre. Però la cabra endevina sap la seva història i finalment Po aconseguirà la pau interior, la força per vèncer el mal.
La cabra li diu: potser la teva història va tenir un començament trist, però això no ha de condicionar la teva vida. El futur depèn de tu...I al final, Po ja sap d'on ve i qui és. És Po, fill de l'oca.
La pel·lícula tracta el tema de l'adopció amb encert. En algun moment vam patir, no fos cas que l'enfocament fos equivocat. Però està francament bé. A més, quan ja penses que s'ha acabat, apareixen unes imatges que anuncien una tercera part: potser el retrobament de Po amb la família biològica? Segur que sí!
Pero que niñas mas guaaaaaaaaaapas!!!!dios mio!!!que alegria me da verlas asi de felices..es lo mejor del mundo!
ResponEliminaMuchas gracias por tus ánimos!!te mando un abrazo por el viento!