De moment sabem que els paquets amb les assignacions han sortit de Madrid y s'han enviat a les diferents Comunitats Autònomes. Diuen que ens haurien de trucar demà o divendres per citar-nos...
Mentrestant ja estem preparant alguns documents que ens caldran quan ens avissin: els passaports, les fotos i les sol·licituds de visat... Fa una il·lusió!També em dedico a fer pa de pessic, pastissets...
De fet, no puc concentrar-me gaire en res. Saps quan estàs embarassada, que notes com les neurones no es coordinen entre elles? Recordo que em passava el mateix que em passa ara. Vaig a buscar les claus, però obro la nevera i me la quedo mirant... Poso la roba a la rentadora, però no premo el botó i me n'adono l'endemà... Així estic. I això són les hormones de l'adopció, ho sé del cert. Amb la Farners vaig passar una mena de depressió post-adopció, igualeta que la del post-part, que diuen que és hormonal. Amb la Fiona no la vaig passar, no tenia temps.
Però en general ara estic amb un somriure tonto als llavis tot el dia, visualitzant que ens truquen... ara... ara... ara... Avui, cada cop que ha sonat el telèfon ens hem mobilitzat com a saltadors d'obstacles, pujant o baixant escales perillosament, per acabar dient "diguiiiiiiim" tremolant. Bé, el David amb moooooolta més serenor que jo, que al seu costat semblo una baldufa.
A veure demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada