Un part molt llarg

Comença a fer una mica de vergonya. Sembla que estiguem donant la informació per entregues, com per fer-ho tot més emocionant. Però no, de debò que les coses vénen així.
Ahir ens van dir que avui divendres ens trucarien per citar-nos per dilluns. Aquest matí no m'he mogut de casa esperant la trucada amb certa serenor. Tot i que tenen el meu mòbil, he preferit no arriscar-me.
A mig matí m'assabento que hi ha hagut un incendi a l'ICA, el lloc on ahir mateix van rebre els expedients de les criatures i nostres. Em pensava que era una broma de molt mal gust, però de seguida he sabut que era veritat. A partir d'aquí han vingut unes hores molt angoixants, de taquicàrdia. He trucat a tots els telèfons que tinc de l'ICA i cap no funcionava, tots tenien aquella musiqueta de sirena. He trucat al departament de Benestar i Família i m'han confirmat l'incendi declarat a la matinada a l'edifici de l'ICA. No s'hi podia contactar per telèfon.
Només pensar que els expedients eren allà, que potser s'havien cremat... Això voldria dir que el nostre fill o filla encara hauria d'esperar més a estar amb nosaltres, fins que es refessin els papers...
Llavors he trucat a Transmes-ShuiViajes, l'agència que organitza el viatge d'adopció i s'han desplaçat fins l'edifici per comprovar-ne l'estat (gràcies, Roberto!). De seguida hem sabut que l'incendi no ha afectat els expedients i que a l'ICA continuen treballant, això sí, sense informàtica ni línia telefònica. Uf! Quin descans! Això vol dir que hi haurà retard en el lliurament dels expedients, però aquest, tenint en compte el que hauria pogut ser, és un mal menor.
Amb tot això, les famílies assignades que estem en contacte no hem parat d'enviar-nos correus, donant-nos informació i ànims. És fantàstic veure com famílies que no ens coneixem, però que estem vivint les mateixes circumstàncies, podem donar-nos tant de suport. Gràcies!
I a través d'aquesta comunicació ens hem assabentat que l'ICA ens trucarà dilluns per citar-nos dimarts. Hi ha 14 criatures, 7 nenes i 7 nens!! No sabem res més.
Quin part! per favor! Tinc el consol de saber per experiència que el dolor del part s'oblida; m'ha passat dues vegades, tant amb la Farners com amb la Fiona. Després, quan tens als braços la teva filla, oblides tot el que t'ha costat tenir-la. Però mentrestant...