http://lovewithoutboundaries.es/sites/lwbsp/uploads/documents/SPAIN/boletines_2011/anual2011.pdf
La tasca voluntària d'aquesta fundació no pot deixar ningú indiferent.
dimecres, 29 de febrer del 2012
Orfes malalts a la Xina
Vull ajudar a difondre una tasca magnífica a favor dels nens i nenes orfes i amb problemes de salut de la Xina. Aquest és l'informe anual de la fundació Love Without Boundaries:
http://lovewithoutboundaries.es/sites/lwbsp/uploads/documents/SPAIN/boletines_2011/anual2011.pdf
La tasca voluntària d'aquesta fundació no pot deixar ningú indiferent.
http://lovewithoutboundaries.es/sites/lwbsp/uploads/documents/SPAIN/boletines_2011/anual2011.pdf
La tasca voluntària d'aquesta fundació no pot deixar ningú indiferent.
Buscar o no buscar
No tinc gaire temps per escriure el que penso sobre els temes que m'interessen i sobre els quals m'informo i tinc les idees formades, mai completes, sempre en fase de creixement. Tot allò que té a veure amb l'adopció m'interessa de manera natural des de fa molts anys. He participat en els fòrums més actius sobre el tema, els llocs on realment les famílies trobem informació i suport mutu. He conegut, a vegades només virtualment, persones amb qui comparteixo gairebé sempre la manera d'entendre les coses.
Avui he llegit l'entrada del Roberto en el seu blog Adoplandia i crec que ha escrit el que jo també penso sobre la recerca dels orígens de les nostres filles adoptades. Nosaltres vam fer la recerca de la família que va acollir la Farners durant 15 mesos i la vam trobar. Ens cartegem i és una relació especial per la nostra filla que nosaltres creiem important. Ara estem buscant la família que potser va acollir la Txell durant sis mesos. Però no anirem més enllà. Només si elles volen algun dia. Si voleu llegir l'opinió que comparteixo, us poso l'enllaç (gràcies, Roberto!):
http://adoplandia.blogspot.com/2012/02/uno-que-no-busca.html
Avui he llegit l'entrada del Roberto en el seu blog Adoplandia i crec que ha escrit el que jo també penso sobre la recerca dels orígens de les nostres filles adoptades. Nosaltres vam fer la recerca de la família que va acollir la Farners durant 15 mesos i la vam trobar. Ens cartegem i és una relació especial per la nostra filla que nosaltres creiem important. Ara estem buscant la família que potser va acollir la Txell durant sis mesos. Però no anirem més enllà. Només si elles volen algun dia. Si voleu llegir l'opinió que comparteixo, us poso l'enllaç (gràcies, Roberto!):
http://adoplandia.blogspot.com/2012/02/uno-que-no-busca.html
dilluns, 27 de febrer del 2012
El pobre Carnestoltes
 |
| La Fiona de mexicana amb els nens i nenes de la classe. |
 |
| La Farners de hawaiana amb la classe de segon. |
 |
| La Txell de bruixeta. |
 |
| La Fiona de Blancaneu a la rua del poble. |
 |
| La Farners de dofí amb la colla de l'esplai. |
 |
| Detall de la disfressa de dofí. |
La Fiona va cantant aquesta cançó, mentre ens explica com van cremar el Carnestoltes a l'escola.
El pobre Carnestoltes
és un home divertit,
ens escura les butxaques
i ens fa anar contents al llit.
No ploreu tant!
No ploreu, no;
que ell tornarà
i nosaltres, no.
El pobre Carnestoltes
el deixaran ben rostit,
fins un altre any quan arribi
tornarà ben eixerit.
dilluns, 13 de febrer del 2012
Quiche de rovellons i xoriço
Ahir per sopar vaig fer aquesta i és maca maca.
Ingredients:
- quatre ous
- nata líquida
- formatges diversos
- rovellons de llauna
- xoriço
Pintant nines
Ja tenim acabades les nines de roba! Aquest any el tió va cagar una manualitat per la Farners i la Fiona. Un Kit fantàstic per pintar nines de roba. La capsa inclou: nina dibuixada, pintures de roba, pinzells i accessoris per decorar-la. Un cop acabada, l'han penjada al pom de la porta de la seva habitació. La Farners ha pogut fer-la pràcticament soleta, però la Fiona és massa petita encara. M'ho he passat pipa "ajudant-la". De fet, les manualitats són ideals amb aquest temps tan fred. Passem una bona estona i quan estan cansades ja és l'hora del bany... Tarda solucionada! 
dimecres, 8 de febrer del 2012
Per a tu, Farners!!
La Farners ja té 8 anys! Estic impressionada. I orgullosa, i contenta, i feliç de veure-la créixer tan bé.
Aquests dies va cantant aquesta cançó que li han ensenyat a l'escola i segur que li agradarà veure-la aquí per compartir-la amb tothom.
Un petonàs, Farners!!
Aquests dies va cantant aquesta cançó que li han ensenyat a l'escola i segur que li agradarà veure-la aquí per compartir-la amb tothom.
Un petonàs, Farners!!
dijous, 2 de febrer del 2012
La Txell diu mama!
La Txell està fent grans progressos i dóna gust veure-la. Es mou per casa gatejant d'una manera estranya, amb un peu al davant i l'altre enrere... però funciona! Hem hagut de tornar a posar les tanques a les escales i hem de vigilar tot el que pot tocar... Està contentíssima de ser tan independent!
A més, fa dies que diu mama. Va començar fent ma-ma-ma-ma, però ja ha descobert que si només diu ma-ma tots fem oooooooh i la mare l'agafa a coll... Vaja, que és molt espavilada.
També sap picar de mans i quan arriben les nenes del cole aplaudeix. Imagineu quin efecte té sobre la Farners i la Fiona! Estan encantades amb la petitona!
Aquí van unes fotos dels últims dies:
A més, fa dies que diu mama. Va començar fent ma-ma-ma-ma, però ja ha descobert que si només diu ma-ma tots fem oooooooh i la mare l'agafa a coll... Vaja, que és molt espavilada.
També sap picar de mans i quan arriben les nenes del cole aplaudeix. Imagineu quin efecte té sobre la Farners i la Fiona! Estan encantades amb la petitona!
Aquí van unes fotos dels últims dies:
 |
| Hora del bany. |
 |
| Sessió spa. |
 |
| La Fiona és una artista. |
 | ||||||||||||
La Txell amplia el camp d'acció.
|
dimarts, 24 de gener del 2012
Un rellotge de paret xulíssim
La seva amiga Moni (un petonet!) li va regalar un kit per fer-se un rellotge de paret. El conjunt incloïa les plantilles de feltre, l'agulla, el fil, el farciment, el mecanisme del rellotge... tot!
Només calia cosir les peces seguint les instruccioons. Val a dir que és impossible que una nena ho faci soleta.
Per fer-lo nosaltres hem fet un equip: la Farners, la mare i la tieta Mari. I l'hem anat fent a estonetes durant uns dies...
És una xulada!!
Ara ja estem liades en un altre projecte artístic. Aviat us informarem!
dilluns, 9 de gener del 2012
Santes pasqües, Pasqües Santes!
Ja han vingut els Reis i s'han acabat les Pasqües Santes de Nadal. Aquest any amb un batibull de sentiments contradictoris. Molt feliços perquè fer fi hem celebrat les festes amb la Txell. Feia molts anys, uns cinc anys, que en acabar les festes dèiem "l'any que ve ja estarà la Txell...", i l'any següent ho repetíem. Per això hem gaudit especialment d'aquests dies amb el somni fet realitat. I també per totes les coses maques que porta el Nadal: les trobades familiars, els menjars i el cava, la bogeria del Tió, la il·lusió amb els Reis... Les nenes s'ho han passat de conya!
Però també, com deia, hem tingut molts moments de profunda tristesa. Hem trobat molt a faltar l'Arnau, el nostre nebot i cosí. Molt. I és que són molts records fantàstics de tions, de regals, de migdiades al sofà (l'Arnau no perdonava mai el sofà), de rialles i bromes, de discussions i empentes amb son germà... I la Farners que se'l mirava embadalida... No tenir-lo a prop dol molt. Però he de confessar que al costat dels meus cunyats, admirables, l'absència de l'Arnau es dilueix perquè sents que està sempre amb ells, sempre al costat de la seva família. De debò que ho sents. I reconforta.
Però també, com deia, hem tingut molts moments de profunda tristesa. Hem trobat molt a faltar l'Arnau, el nostre nebot i cosí. Molt. I és que són molts records fantàstics de tions, de regals, de migdiades al sofà (l'Arnau no perdonava mai el sofà), de rialles i bromes, de discussions i empentes amb son germà... I la Farners que se'l mirava embadalida... No tenir-lo a prop dol molt. Però he de confessar que al costat dels meus cunyats, admirables, l'absència de l'Arnau es dilueix perquè sents que està sempre amb ells, sempre al costat de la seva família. De debò que ho sents. I reconforta.
BON ANY 2012!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)