Diari del viatge

Sóc l'Eva la germana de la Esther, com ja us van explicar abans de marxar, tenen dificultats de connexió i problemes amb la censura xinesa, per tant ells no poden actualitzar el blog, llavors durant el temps que siguin allà jo faré de pont penjant els correus que m'envien.

Dia 15 d'octubre de 2011

Hooolaaaa!

Com veieu, no podem, de moment, entrar al blog. Quina llàstima! Però aqui estem!
L'avió de Barcelona a Istambul va sortir amb gairebé dues hores de retard que se'ns van fer llarguíssimes. Les nenes es van portar molt bé, i això que la situació no acompanya gaire. Vam haver de córrer per no perdre l'avió d'Istambul a Pequín, però vam bufar d'alleujament per la sort de no haver-lo perdut. La Farners va dormir força. La Fiona menys. Nosaltres poquíssim, tan poc que encara arrosseguem la son. Divendres a la tarda vam arribar a Pequín. Per entrar al país vam haver de fer una cua mortal, com tots els estrangers. Les nenes són unes campiones. Viatgen quatre nens més: dues nenes de l'edat de la Farners i dos nens de nou anys. Han fet pinya i va molt bé. Es van perdre 4 maletes del grup, per sort cap de les nostres, però dues eren de la Sandra i l'Albert. Avui ja les han recuperat. El guia que ens vam trobar a Pequín és el Sr.Juan Ji, molt bon guia i molt catxondu. Ens ha portat amunt i avall des que ens va veure. Estem esgotadíssims! Però val la pena. Avui hem anat a la Gran Muralla. Preciós. Les nenes s'ho estan passant molt bé, tot i que el ritme és exagerat. I demà, després de passar per Tiananmen i la Ciutat Prohibida, anirem a l'aeroport per viatjar fins a Nanchang. Ens llevem cada dia a les sis i ens anem a dormir a les dotze. La setmana que ve serà més tranquil·la en aquest sentit. Dilluns ens donen la Txell al matí.
Intentarem anar connectant-nos sovint, però és difícil, sobretot per la manca de temps. No hem estat gens a l'hotel, que per cert, és de luxe-super-pijo.
Un petonet a tots i fins ben aviat! Estem molt bé, les nenes estupendes i tot marxa sobre rodes.

Dia 16 d'octubre de 2011

Ei! Som a l'aeroport de Nanchang! Ens hem separat de la Sandra i l'Albert i l'Abril que van a Nanjing a buscar el Quim. Les nenes molt bé, cansades, però s'adapten a tot. Arribarem a l'hotel més tard de les 10 de la nit, ara són les 5:10 de la tarda. Continuem amb el mateix guia Juan.
La Fiona s'està acostumant a fer poses. Molta gent ens demana fer-se una foto amb ella. Són molt amables i diuen ooooooh mirant-la embadalits. Ja veureu quines fotos! La Fiona amb una parella de joves xinesos, la Fiona amb unes velletes xineses, etc. Molt divertit. A la Farners la miren, ens miren, la miren i li pregunten coses en xinès... Aquí la gent es sorprèn molt de la nostra família. Però tothom és molt amable. Hi ha anècdotes de tota mena. Anem a un restaurant de luxe, ens cobren 15 yuans per una cervesa, la Fiona trenca una copa i ens passen una factura de 50 yuans. Ens queixem i s'enfaden. Paguem. jajaja Ahir vam sopar amb el Roberto Pili, gerent de Transmes-ShuiViajes, que estarà uns dies a la Xina.
Les nenes mengen malament. Els costa tastar coses noves i els sabors estranys no els agraden. Mengen arròs i alguna coseta més. Porto fuets, fruits secs... Segur que demà millora la cosa.
Estem fent moltes fotos. A veure si a partir de demà podem enviar alguna. Ara ja comencem a estar inquiets per la trobada amb la Txell. Demà serà el gran dia!!!
Molts petons i fins aviat!

Dia 17 d'octubre de 2011

Hola! Ja està! La Txell LuDi ja és legalment filla nostra! Estem molt contents! És una guapada. Al principi ens ha costat reconèixer-la perquè està una mica malament de la pell. Bastant malament. No sabem què li ha passat, però té moltes feridetes, granets i taques per la cara i el cap. Li pica tot. He començat a posar-li crema i pomada. A veure com va. La Txell no ha plorat gens. Està amb nosaltres com si ens conegués de tota la vida. No ha fet cap senyal d'enyorança ni de por. Les altres nenes, poc o molt, han plorat. La Txell està encantada amb les seves germanetes i les segueix amb la mirada... es peta de riure!! La que no es peta tant és la Fiona. Avui ho ha passat una mica malament entre el cansament i el fred de peus. I és que avui ha tornat a ser un dia de bojos: Registre civil, policia, fotos... i tot això pels carrers de Nanchang, crec que la ciutat més caòtica del món. Ara són les 10 de la nit i estan les tres dormides des de fa una bona estona. La Txell ha menjat molt poquet, llet i cereals, i dues cullerades de potito de fruites. Demà toca notari i de moment ja haurem acabat els tràmits de la província.
No hem pogut trucar perquè les línies estan xungues. Demà truquem!
Us enviem molts petons de les nenes i nostres!
Fins ben aviat!

Dia 18 d'octubre de 2011

Aquest matí hem anat al notari i ja hem acabat de moment amb els tràmits fins d'aquí uns dies. Hem visitat una pagoda i després hem anat a un supermercat a comprar coses necessàries. Nosaltres sobretot galetes, patates, etc per la Farners i la Fiona. Hem anat a dinar a un McDonals, a veure si els nens menjaven alguna cosa. Nanchang és impressionant. Costa definir aquesta ciutat entre moderna i rústica, amb barris pretenciosos i una gran majoria de zones destartalades. Una ciutat provinciana amb uns 4 milions d'habitants: gent caminant, amb bicicleta, moto, carrimoto, bicicarro,cotxe, autobús... i tots sense cap intenció de seguir cap norma de circulació. Hi ha parades de menjar a les voreres. Un menjar difícil de catalogar i amb unes olors que trenquen esquemes. I nosaltres passejant... La gent es para i ens mira. Alguns ens diuen coses, sobretot que molt bé, que són molt guapes. La Fiona triomfa i ja està una mica farta. Avui a l'hotel una relacions públiques ens ha preguntat si el cabell de la Fiona era natural, que li preguntaven els treballadors i clients de l'hotel. Diuen que la Fiona per ells és un àngel.
La Fiona avui una mica millor. S'ha de situar. Vol anar amb el cotxet de la Txell. Vol prendre biberons, i se'ls pren. Sent una mena d'amor-ràbia que ja li anirà passant. La Farners està encantada, amb un instint de protecció impressionant. Em diu com he de fer les coses. Mama, posa-la així. Mama, t'has deixat allò...
La Txell està molt bé. No s'ha estranyat gens i això fa patir. Com si no trobés a faltar ningú. De pes i talla està força bé, però està molt poc estimulada. No té força, no s'aguanta asseguda, no té estabilitat. És molt llesta i segueix les seves germanes amb interés. Avui s'ha posat a plorar al cotxet perquè volia que la posés al costat de les nenes i llavors s'ha quedat tranquil·la. Si li fas tonteries es peta de riure. És un encant de criatura. Avui ha començat a reclamar una miqueta més d'atenció demanant amb somiqueig. La pell és el que té més malament. A veure si ho arreglem aviat.

Dia 19 d'octubre de 2011

Estem molt bé i més relaxats. La Txell dorm d'una tirada tota la nit. Cada cop està més simpàtica i riallera. Menja molt poc i m'estic trencant les banyes per descobrir com vol el menjar. La llet la prefereix ben calenta, però es pren un bibi de 100 només. Després dues cullerades de potito... És una mica desesperant i llencem molt menjar. He comprat potitos xinesos i demà provaré de canviar-li la llet... Avui ha tingut la primera rabieta abans de dormir i déu n'hi do! És llavors quan la pell es posa pitjor. Hem enviat fotos de la pell a un amic metge (estimadíssim Josep) i sembla que té una combinació de coses: per una banda sembla que pot tenir un angioma (unes taques que marxen soles amb el temps), pot tenir marques de picades, i a més té granets a les galtes... Pobreta, un poema! Però tot això ho arreglarem en quatre dies. En general és molt bonifàcia. Estem encantats! I les nenes també, malgrat la gelosia de la Fiona, pobreta, que ha de situar-se encara. Avui hem anat al museu de Jiangxi i a passejar per Nanchang, que és tota una experiència, sobretot amb la Fiona. La gent ens fa rotllana... Demà anem a uns jardins. Però abans el David ha d'anar amb el guia al Registre Civil per rectificar un error que han tingut amb el nom xinès de la Txell, Zhuang Lu Di: han escrit malament un caràcter i això és motiu per no deixar-la sortir del país. Demà ho arreglarem.
Petons per tots, pels cosinets, els tiets, els avis i besavis i tots els amics!